dilluns, 11 de desembre de 2017

Milers d'estudiants protesten pel menysteniment a l'esforç dels peshmerga contra l'IS per part de l'Iraq


La capital del Kurdistan del Sud, Erbil, ha acollit una gran manifestació avui. Milers d'estudiants han protestat pel menysteniment a l'esforç dels peshmerga en la lluita contra l'Estat Islàmic (IS per les sigles en anglès). Ahir el primer ministre iraquià, l'àrab Haidar Al Abadi, xiïta, va proclamar la derrota dels insurgents sunnites de l'IS lloant l'esforç de l'exèrcit iraquià i els grups semimafiosos xiïtes. En realitat, però, en el moment àlgid de l'ofensiva de l'IS, els anys 2014-2015, foren les Forces Peshmerga i grups aliats com les milícies cristianes i el PKK ui van aturar al grup fanàtic.

1.824 peshmerga han mort en combats contra l'IS i 10.540 n'han resultat ferits. Tanmateix fins a 62 milicians kurds resten desapareguts. Un alt tribut de sang que els supremacistes àrabs del govern de Bagdad menystenen i menyspreen.






Leggi di più »

Els 5 nivells de decisió que completen la Federació Democràtica del Nord de Síria

El procés electoral al Nord de Síria respon a la voluntat de fer efectiva la màxima participació. La Federació Democràtica del Nord de Síria (FDNS) integra Rojava (el Kurdistan de l'Oest) i les zones adjacents de majoria àrab sota control de les Forces Democràtiques Sirianes. S'ha estructurat en 5 nivells:

- comuna; n'hi ha 3.815 operatives i funcionen com els ajuntaments o bé com a comunes de barri. Tenen una estructura horitzontal oberta a tota la població i gestionen els aspectes polítics i econòmics de base. Són el nucli dur del sistema. Tenen dos co presidents electes de forma assembleària i que no formen part dels partits per evitar que el partidisme s'incrusti a la base de les decisions democràtiques. Les comunes estan defensades pel poble armat, literalment, més enllà de les milícies la població està armada i organitzada en una mena de sometent anomenat HPC (Hezên Parastina Cewherî, Forces de Defensa Central). Hi formen part totes les persones que ho volen entre 18 i 70 anys. No només són grups armats sinó que aporten formació ideològica, educativa, psicològica davant els conflictes (invasió turca a Shehba o Efrîn, de l'Estat Islàmic a Jazira o dels dos a Kobanê) i pràctiques de defensa.

- districte; combina elecció directa i mitjançant partits. L'elecció d'un 40 % correspon a representants de les organitzacions de base sectorial: dones, joves i grups ètnics minoritaris. A Tell Abyad, un districte d'especial diversitat ètnica hi ha assemblees ètniques (àrab, kurda i assíria) per a gestionar els seus problemes de forma autònoma.

- cantó; combina elecció directa i mitjançant partits. L'elecció d'un 40 % correspon a representants de les organitzacions de base sectorial: dones, joves i grups ètnics minoritaris. Cada cantó te una força policial pròpia coneguda com a Asayish. A les zones assíries, sobretot a la Vall del Khabour hi actua Sutoro (no confondre amb el grup assadista Sootoro avui anomenat Gozarto Protection Force) de Qamixli.

- regió; combina elecció directa i mitjançant partits. L'elecció d'un 40 % correspon a representants de les organitzacions de base sectorial: dones, joves i grups ètnics minoritaris.

- federació; a nivell militar defensada per les diferents milícies, en especial les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) integrades a les Forces Democràtiques Sirianes (Syrian Democratic Forces, SDF).  

Actualment Manbij, Tabqa, Raqqà i Deir ez Zor no tenen estructura pròpia sinó un govern provisional per la situació de guerra que viuen. Els tres primers tenen Consells Civils actius i en la primera ciutat sí s'hi van realitzar eleccions locals el passat 22 de setembre. A Tabqa i Raqqà actualment el Consell Civil prova de projectar una simbiosi amb les autoritats dels xeics tradicionals àrabs, amb molta força a la zona. Deir ez Zor és zona de guerra i la construcció d'un poder civil és encara a les beceroles.

Les assemblees comunals, anomenades komînî a Rojava són obertes a tota la població major de 16 anys. Ara bé, a Rojava la participació ha estat majoritàriament del Moviment de la Societat Democràtica (Tev-Dem) tot i ser obertes a d'altres sensibilitats. Les dones tenen, allà on són prous, comunes pròpies de barri o localitat. S'aplica un estricte principi de subsidiarietat. En la seva definició més àmplia, disposa que els problemes que puguin donar-se en una zona han de ser resolts per l'autoritat (normativa, política o econòmica) més pròxima a l'objecte de l’assumpte. D’acord amb la definició del principi de subsidiarietat, la FDNS es governa a nivell comunal i, només allò que cal elevar al districte o cantó, passa al següent estrat. La base de tot el sistema és el Contracte Social.




Les HPC són les forces d'autodefensa popular de base al Nord de Síria

Leggi di più »

diumenge, 10 de desembre de 2017

Qui són Saraya al-Khorasani ?

Saraya al-Khorasani o Brigades Khorasan: Aquesta organització d'origen iranià, fundada el 2013,  té els quadres de l'administració encara a l'Iran. Són la branca armada del partit fonamentalista Hezb Taleea al-Islamiya i es basen en la ideologia d'un líder fanàtic del segle VIII, Abu Muslim al-Khurasani. Són actius al voltant de Tuz Khurmatu i afirmen tenir tres mil membres. Han combatut en primera línia en defensa del govern autoritari dels Assad. HRW els ha acusat de neteja ètnica de viles sunnites a l'Iraq durant el 2014. El mateix grup de drets humans va acusar a Badr, Asaib ahl al-Haq i Kataib Hizbollah de cremar cases i segrestar 175 sunnites de Tuz Khurmaty l'octubre de 2015 assassinant-ne com a mínim 8 d'ells i mantenint la resta segrestats durant més d'un any.





Leggi di più »

Descoberts tres fossars massius a Manbij

El Consell Militar de Manbij /SDF ha trobat l'emplaçament de les fosses comunes a Qebir Îmo a 22 quilòmetres a l'est de la ciutat. El poble fou massacrat per l'Estat Islàmic el 2014 però fins ara es desconeixia el destí dels habitants, majoritàriament àrabs. En el primer fossar s'hi han trobat 15 persones assassinades pels islamistes. En el segon una vintena de persones torturades abans de morir i el tercer és una horripilant troballa de 200 executats en nom de l'islam. La majoria tenen també restes de tortura. 

Leggi di più »

divendres, 8 de desembre de 2017

Qui és Kataib Hezbollah ?

Kataib Hezbollah, el grup Brigades del Partit de Déu, es basa en la fundació dels grups organitzats per primera vegada com a "Exèrcit Mukhtar" durant la intervenció nord-americana a l'Iraq el 2003 i obeeixen a l'autoritat religiosa iraniana de Seyid Ali Khamenei. L'organització és activa en tot l'Iraq i té simpatitzants especialment entre els turcmans. Tenen vincles amb diverses altres organitzacions de la tradició de Hezbollah (Hesbol·là). S'estima que al voltant de 10.000 membres el conformen actualment. Ha dut a terme accions a territori sirià en suport al clan xiïta dels Assad i el seu règim autoritari. 
L'Exèrcit Mukhtar va ser reconstituït per una facció de Kataib Hezbollah el febrer de 2013. Van declarar-se absolutament lleials al Hesbol·là libanès i defensors del xiisme. El seu líder fou assassinat a finals de 2014 en un enfrontament entre grups xiïtes en la seva deriva mafiosa.



Leggi di più »

dijous, 7 de desembre de 2017

En un nuevo abuso arbitrario la "justicia" turca decide mantener en prisión preventiva el diputado kurdo Selahattin Demirtaş


El 19º Tribunal Penal de Ankara celebró la primera audiencia del caso, 399 días después de que Demirtaş fuera arrestado. El tribunal fijó la fecha de la próxima audiencia hasta el 14 de febrero y decidió que Demirtaş permanecerá en prisión preventiva hasta la próxima audiencia en su juicio.

Demirtaş se negó a asistir a la audiencia a través de un sistema de cámara de circuito cerrado después de que la junta de la corte lo citó así alegando razones de seguridad por no poderlo llevado al tribunal en persona. El tribunal también se negó a permitir que la mayoría de los observadores internacionales y locales asistieran a la audiencia, una vez más citando "preocupaciones de seguridad". Solo una docena de visitantes y periodistas pudieron ingresar al tribunal.

Demirtas fue arrestado el 4 de noviembre de 2016, junto con otros 10 diputados del HDP.

Leggi di più »

Funeral per les víctimes mortals de l'atac terrorista de l'aviació turca al campament de Maxmur











Com a mínim cinc membres del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) han estat trobats després del bombardeig. Han estat identificat com a Bager Boran, Botan Amed, Çekdar Mawa, Dewran Mardin i Baz Dijwar. No s'ha pogut comprovar la procedència dels avions però tot apunta a una incursió terrorista de l'aviació turca amb el beneplàcit de la comunitat internacional, una vegada més.

Maxmur, conegut com a campament Rustem Cudî, és un campament de refugiats amb 12.000 persones principalment de la zona de Sinjar, al Kurdistan iraquià. L'atac, a tres quarts de set hora iraquiana (tres quarts de cinc hora catalana) va ser contra un lloc de protecció del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Hi ha un nombre indeterminat de víctimes ferides i podria haver-hi més morts.
 
Quina ment pot decidir atacar amb avions un campament de persones refugiades al bell mig de l'hivern ?

Leggi di più »

Qui és l'Organització Badr ?

L'Organització Badr (erròniament anomenada Brigades Badr) és la més influent i més antiga formació d' Hashd al-Shaabi, amb estrets vincles amb l'Iran. L'organització, ala armada del Consell Suprem de la Revolució Islàmica de l'Iraq (amb qui va trencar el 2003) va lluitar en les files de l'Iran contra el règim de Saddam Hussein durant la guerra d'Iran-Iraq (entre 1981 i 1988), i està dirigida per Hadi Al Amiri, que té estrets vincles amb el cap de l'exèrcit iranià Qasim Süleymani. Amiri ha dirigit forces armades des de la guerra Iran-Iraq.

 Ja al conflicte intrakurd de 1995 van desplegar milers de combatents al Kurdistan per combatre faccions kurdes que no volien sotmetre's a l'Iran. Havien anunciat que estaven deposant les armes per convertir-se en un partit polític el 2008, però en 2014 van prendre les armes una altra. Hadi Al Amiri va servir com a membre del parlament en l'Estat de Maliqi, pel Partit de Llei en les eleccions de 2010.

Les unitats de Badr són actives a l'Iraq i es concentren especialment en els estats de Diyala, Selahaddin i Kirkuk. Es diu que tenen de 20 mil a 30 mil membres i inclouen turcmans, kurds, cristians i altres pobles, així com àrabs xiïtes.
Paramilitars de Badr no amaguen les seves idees sectàries xiïtes
 
 
Logo de Badr imitant el d'Hesbol·là del Líban
 
Hadi al Ameri, líder indiscutible de Badr, Hashd i lleialista iranià

Leggi di più »

El Parlament Kurd declara com a "genocidi" la situació a Tuz Khurmatu

Desenes de milers de persones kurdes han fugit de la ciutat des del 16 d'octubre. Bandes paramilitars de xiïtes àrabs d'Hashd al Shaabi, amb el suport de les tropes regulars iraquianes, controlen des de llavors la ciutat més meridional del Kurdistan. Hi han practicat una política "de neteja ètnica" segons el parlament del Kurdistan iraquià. "El que està passant a Khurmatu a mans d'Hashd al Shaabi, cremant-hi cases, assaltant botigues i mercats de kurds, és un genocidi d'acord amb les lleis internacionals. Conté elements de crims contra la humanitat."


Un panorama de terror
Sefons Soran Omar, del Comitè de Drets Humans de la cambra kurda, fins a 10 persones van ser assassinades; com a mínim 7 peshmerga, el mateix dia 16. Des de llavors el clima de terror i absoluta impunitat ha dut a la ciutat a entrar en una situació de "genocidi". Com a mínim 41 kurds han estat detinguts, és a dir segrestats per les forces ocupants, 115 ferits. Només el primer dia es van cremar 50 habitatges. Aproximadament 3.000 cases semblen haver estat confiscades. Pintades xiïtes turcomanes es troben a les parets. Unes 2.000 cases han estat saquejades. S'han incendiat unes 400 cases i més de 50 han estat, literalment, bombardejades. Tot plegat tenint en compte que a la ciutat no hi va haver combats doncs les forces kurdes es van retirar. La premsa kurda té prohibit accedir-hi en un nou acte de supremacisme racista.


Qui és Hashd al Shaabi?
Els Comitès de Mobilització Popular, coneguts com a PMU per les seves sigles en anglès o Hashd al-Shaabi en àrab, es van desplegar a Tuz Khurmatu el 27 d'abril de 2016 després de produir-se enfrontaments entre turcmans i kurds components del districte. Hashd al Shaabi està integrada per unes 60 formacions paramilitars finançades majoritàriament per l'Iran. Han estat protagonistes de tortures amb presos sunnites i són vistes per la majoria de la població d'aquesta confessió musulmana com una força d'ocupació.


Leggi di più »

dimecres, 6 de desembre de 2017

La UE regala 60 milions d'€ a l'Iraq després de la seva brutal agressió al Kurdistan

Els acords s'han signat avui entre la Unió Europea i el govern de Bagdad. Seran 60.400.000 € formalment destinats a reconstruir les zones de guerra atacades per l'Estat Islàmic. Formalment totes. La realitat, però, explica que les zones kurdes, que han patit l'agressió islamista en seran excloses. La realitat també explica que l'Iraq desvia fons, com ha fet amb les armes, per a finançar unes forces armades que ha utilitzat contra el poble kurd. Les darreres setmanes s'ha comprovat com l'Iraq usava armes cedides per lluitar contra l'Estat Islàmic per a agredir Kirkuk, Tiz Khurmatu o Nínive. La segona ciutat és escenari de la neteja ètnica de població kurda. Ara aquesta podrà continuar no només sense ser condemnada sinó finançada per la Unió Europea. 

Leggi di più »

Atac contra el campament de refugiats de Maxmur, al Kurdistan iraquià, custodiat pel PKK

Maxmur, conegut com a campament Rustem Cudî, és un campament de refugiats amb 12.000 persones principalment de la zona de Sinjar, al Kurdistan iraquià. L'atemptat, a dos quarts de set hora iraquiana (dos quarts de cinc hora catalana) ha estat contra un lloc de protecció del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK). Hi ha un nombre indeterminat de víctimes.

Leggi di più »

dimarts, 5 de desembre de 2017

Participació del 69 % a les eleccions locals del Nord de Síria

La Comissió Electoral ha fet públiques les dades del procés electoral del dia 1 de desembre. La Llista  Nació Democràtica del Nord de Síria (Lîsta Netewa Demokratîk)  ha aconseguit 4.621 regidors front els 40 de l' Aliança Nacional Kurda. Fins a 251 persones han aconseguit acta de regidor/a com a independents. La llista del partit Yekiti, Partit de la Unitat Democràtica Kurda a Síria, ha aconseguit 112 regidors dels que 72 al cantó d'Efrin i 40 a la regió de l'Eufrates. No es va presentar a la regió d'Al Jazira. En darrer lloc la candidatura promoguda per Jaysh al Thuwar, l'Aliança Nacional Democràtica de Síria ha obtingut 8 regidors.

Leggi di più »

dilluns, 4 de desembre de 2017

Las YPG/YPJ informan de la muerte de 7 milician@s



Eyşe Osman, formaba parte de la milicia feminista Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unidades de Defensa de Mujeres, YPJ). El resto de caídos estaban integrados en las Yekîneyên Parastinê Gel (Unidades de Defensa Popular, YPG). Eyşe, conocida como Silava Serbest dentro de la milicia falleció en Tabqa el día 22 de noviembre. Mefuz Xelîl Hiseyn murió en su Tirbespiyê natal el día de ayer. Unas horas antes fallecieron, mayoritariamente en el frente de Deir ez Zor, Xelîl Elî, Ced Cadalllah Sallal, Mistefa Nesan, Mazlûm Barûtçû y Heyisem Alî. Todos ellos eran Voluntarios de las YPG.

Leggi di più »

diumenge, 3 de desembre de 2017

Les YPG anuncien l'alliberament complet de la part est de Deiz ez Zor


Tota la part est de la província és en mans de les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) i els seus aliats. Nuri Mahmud, portaveu de la principal milícia kurda de Síria, ho ha oficialitzat avui al costat d'un representant de l'exèrcit rus de la base d'Hmeimim. Els acompanyaven les banderes russa i de les YPG. A la riba est del riu Eufrates l'Estat Islàmic ha estat eliminat. Un comunicat de les YPG ha posat èmfasi en la coordinació amb l'aviació dels EUA, mitjançant la coalició internacional de lluita contra l'IS i també de l'aviació russa. Jim Mattis, secretari de defensa nord-americà, va dir ahir que continuaran donant suport a les milícies democràtiques per tal de controlar el territori. Les YPG han expressat el desig de conservar el suport eslau i dels EUA en termes aeris. Són l'única força de la regió que combinen hàbilment ambdós suports. "La tasca estratègica, ara, és establir una vida pacífica i infraestructures que ens retornin a una vida saludable."

Leggi di più »

dissabte, 2 de desembre de 2017

Turquia mata 3 membres de la resistència kurda de l'Iran

Mihemed Seîd îbrahim (1969), Ehmed Hebeş (1980) i Salar Sofî (1993) van morir el 27 de novembre en un atemptat terrorista de l'aviació islamista turca d'Erdogan. Formaven part de la milícia Yekîneyên Rojhilatê Kurdistan (YRK, Unitats del Kurdistan de l'Est) ala armada del Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê‎ (PJAK, Partit de la Vida Lliure del Kurdistan). L'atac fou contra la muntanya kurda d'Asos.

Leggi di più »

Empresonat un altre periodista a Turquia

Kemal Demir havia estat detingut el 25 de novembre. La "justícia" turca el va empresonar de forma preventiva ahir. Demir era càmera de TV10, un canal televisiu de la minoria alevi. Aquesta es caracteritza per la seva concepció igualitària de la societat, en especial en termes de gènere i socials i per una visió molt progressista de l'islam que els musulmans conservadors, com el govern de l'AKP turc no suporten.

Leggi di più »

Murat Karayilan, PKK: "qualsevol assalt turc sobre Efrîn significarà també un assalt rus"

"Esperem que el senyor Putin no caigui en aquest pla. Això és el que esperem de l'administració russsa. Ho haurien de saber. Hem vist fins ara tots els esforços russos sense èxit. Hem vist com Turquia intervenia en el Kurdistan del Sud amb l'excusa del referèndum d'independència. Si l'Iraq no ho atura, nosaltres ho farem. Rússia està provant de guanyar-se l'amistat dels kurds i per això no ha de permetre una intervenció de l'estat turc. Ho repeteixo, qualsevol assalt turc sobre Efrîn significarà també un assalt rus. Així és com ho haurien de percebre els kurds i tot el món."


Murat Karayilan 'Cemal' és cofundador i líder del Partiya Karkerên Kurdistan (Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK) des de 1999 a 2005 en nom d’Öcalan i des de 2006 a 2013 en el propi. Cap de la Koma Civakên Kurdistan (Confederació de Comunitats del Kurdistan, KCK) , escollit comandant en cap de les HPG el 2013 amb dos sots-caps. Cap del consell executiu del PKK fins el 2013. Guevarista maoista, autor de 12 manuals de guerrilla.

Leggi di più »

divendres, 1 de desembre de 2017

Zilan Vejin, PJAK: "Irán libra una guerra sucia en Oriente Medio"



La Copresidenta del PJAK (Partiya Jiyana Azad a Kurdistanê, Partido de la Vida Libre del Kurdistán) Zilan Vejin respondió a las preguntas de ANF sobre las alianzas de Irán con las potencias regionales contra los kurdos y los problemas que ha estado teniendo con los poderes internacionales.

Las fuerzas estadounidenses e internacionales tienen embargos contra Irán. A pesar del embargo, Irán continúa con sus políticas regionales. ¿Podría una intervención contra Irán estar en las cartas?

Hay cambios y transformaciones instantáneos de ritmo rápido en Medio Oriente. Existe la posibilidad de que estalle una guerra más violenta. Todos los esfuerzos de Irán en los últimos años han sido para aumentar su hegemonía en la región. Podría decirse que han logrado este objetivo hasta cierto punto. Han posicionado sus fuerzas a través de las fuerzas de Hashd al-Shaabi en Irak y Siria, Hezbollah en Líbano y Houthis en Yemen. Como los Estados Unidos y los países árabes desean restringir y debilitar a Irán, el país está tomando posiciones en un área amplia. Por lo tanto, se deben tener en cuenta muchas cosas para un ataque contra Irán.

El temor de los EE. UU. Es que el conflicto en la región se salga de su control y que Irán, mientras tanto, aumente su influencia. Es por eso que amenazan a Irán todos los días a través de diferentes medios, pero la única posibilidad es la profundización del embargo. Estados Unidos ha expresado su postura anti-iraní y ha emitido amenazas durante años, pero ni los Estados Unidos ni las potencias internacionales han intervenido Irán hasta la fecha. La guerra con Irán ha sido indirecta. Pero los desarrollos en la región muestran que los actores necesitan estar preparados para todas las posibilidades.

Irán tiene políticas anti kurdas sobre Rojava junto con Turquía y Rusia. ¿Cuál será el costo de esto para Irán?

Con el lanzamiento de las conversaciones de Astana y Génova, los tres estados desarrollaron una relación en la agenda de Siria y Rojava. Rusia no quiere ser directamente anti kurdo como Irán y Turquía, pero se ve que están siguiendo este camino según sus intereses. Los tres estados acordaron evitar que los kurdos desempeñen un papel en Siria. Irán quiere tener bases militares en Siria, y su política para los kurdos es ignorarlos. Piensan que los kurdos no deberían presentarse como una nación. Consideran a los kurdos la mayor amenaza para su futuro en Siria.

Debería verse y entenderse que las conquistas de los kurdos en Rojava y Siria también son victorias para los pueblos sirios. El reconocimiento de la voluntad política de los kurdos y el logro de un estatus político tendrá un efecto positivo en el futuro de todos los kurdos. La oposición de Irán a esto, por otro lado, causará daño político, histórico y social.

Si no fuera por la resistencia de los kurdos y la lucha contra ISIS, la situación en Siria habría sido peor y más complicada. Esto también es cierto para el próximo período para Irán. Cualquier enfoque negativo hacia los kurdos y su lucha por la igualdad, la libertad y la paz profundizará la crisis y la guerra en la región. El camino hacia una solución reside en aceptar la realidad kurda y lograr la paz entre los pueblos.

Irán también tiene conflictos con Rusia y Turquía. Pero cuando se trata de kurdos, forman una alianza. Como resultado de esta alianza, Turquía ingresó a Idlib con el consentimiento de Irán. Y ahora quieren invadir Efrîn. ¿A dónde podría extenderse esta asociación?

La historia ha demostrado que las fuerzas que desean el poder en la región pueden dejar de lado sus conflictos históricos y unirse en políticas anti kurdas. Por ejemplo, el séptimo artículo del tratado de Qasr-i Shirin se basó en el sentimiento anti kurdo. Más tarde, la implementación del tratado se retrasó y los artículos se volvieron discutibles, pero el séptimo artículo permaneció en su lugar. Estas políticas están en movimiento ahora también. Irán y Turquía dejan de lado sus conflictos estratégicos y celebran reuniones militares, diplomáticas y económicas contra los kurdos. De acuerdo con el Misak-i Milli (Pacto Nacional), Kirkuk es territorio otomano. ¿Cómo puede Turquía permitir que Hashd al-Shaabi ingrese a Kirkuk bajo la supervisión de Irán ahora? Una vez más, ¿por qué Turquía permanece en silencio cuando Irán fortalece la línea chiita en la región? La respuesta a estas preguntas es, una vez más, los kurdos.

Los ataques a Idlib y Efrîn también están relacionados con la Revolución de Rojava y las victorias de los kurdos. Consideran que el modelo de nación democrática es una gran amenaza. La nación democrática significa la caída de los estados turco, árabe y persa. Es por eso que su acuerdo surge sobre el debilitamiento de la Lucha de Libertad Kurda. Pero creo que no prevalecerán, porque las fuerzas en cuestión tienen tanto miedo entre sí como lo están del libre albedrío de los kurdos y los pueblos. Los conflictos históricos y políticos entre ellos los apartarán en breve. La Lucha por la Libertad del Kurdistán actualmente afecta a toda la región como un actor importante en el equilibrio en Medio Oriente. Turquía e Irán están celebrando reuniones para varios aspectos para debilitar esta influencia. Pero ambas fuerzas quieren aprovechar el conflicto entre Rusia y EE. UU. Y diseñar la región. Si Rusia y EE. UU. pueden ponerse de acuerdo sobre ciertos asuntos, la asociación entre Turquía e Irán flaqueará. La relación de los kurdos con los EE. UU. y Rusia también crea un conflicto. Todo el mundo sabe que una solución en Siria sin kurdos no durará y profundizará las crisis en la región.

Recientemente Irán lanzó intervenciones en el sur del Kurdistán sobre Kirkuk. ¿A dónde conducirán estas intervenciones?

Kirkuk es una provincia estratégica. También es el centro de la economía iraquí. Las reservas de petróleo, vistas como importantes por todas las potencias regionales e internacionales, se encuentran en esta área. El referéndum en Bashurê (sur) Kurdistán fue utilizado como una provocación contra los kurdos, y Kirkuk, Khanaqin, Shengal y Makhmur fueron invadidos. Y eso significa la invasión de Kurdistán. El petróleo de Kirkuk fue confiscado, la administración de Bashur no había anticipado esto en el plan. Ellos tampoco escucharon las advertencias sobre esto. Así que Irán está incrementando las intervenciones en Bashurê Kurdistán e Irak. La situación que surgió con Barzani y el PUK-KDP fue una traición a las victorias que los kurdos obtuvieron.

El vuestro es un movimiento que lucha contra Irán. Lucha contra las políticas kurdas de Irán. ¿Puedes ampliar las peligrosas políticas del régimen iraní? ¿Qué debería hacer Irán para superar las dificultades que están experimentando?

Irán atraviesa un período delicado. Tienen dificultades en el ámbito internacional, enfrentan amenazas. Un punto importante es que Irán está construyendo una relación con el compañero de su enemigo. La relación entre los Estados Unidos y Turquía es bien conocida, como lo es la relación entre Turquía y Arabia Saudita. Turquía y Erdoğan quieren desarrollar un proyecto del califato sunita, y eso va en contra de la línea chiita en la región de Irán. Según lo exijan sus intereses, Turquía puede eliminar a Irán, si Irán se encuentra en una situación difícil. Ese es el peligro que enfrenta Irán.

A medida que aumenta la oposición del pueblo en el país, Irán adopta una postura más dura contra las naciones, los pueblos y las religiones. Aumenta la presión. Recientemente hubo un terremoto a gran escala en Rojhilat. Irán ni siquiera cumplió con los deberes humanitarios allí. La postura de Irán hacia los kurdos en general y los de Yarsan en particular, es discriminatoria. Estos crean una gran reacción contra el sistema. El régimen actual no reconoce ningún derecho para la sociedad, trabaja en la opresión y la violencia.

A pesar de que Irán parece tener un fuerte punto de apoyo en la región, estos problemas que crean dentro de la sociedad provocarán un colapso doméstico. La fuerza dinámica en la sociedad está siendo eliminada. Todos los pueblos de Irán, las mujeres y los jóvenes viven en la pobreza y el desempleo, al mismo tiempo que enfrentan la opresión política y cultural.

Y eso profundiza la crisis interna. Para hablar de un Irán fuerte, la política y la administración deben democratizarse, la economía, la ley, la defensa, los sistemas educativos deben democratizarse. Cuando Irán desarrolle políticas democráticas en el país y reconozca los derechos de todas las personas, de seguro eliminarán mejor las amenazas en su contra. Pero si insisten en su política anterior, vendrá una revolución popular que Irán no puede detener. No pueden continuar con la opresión y la hegemonía, o podrían enfrentar una intervención extranjera.

 
 
Irán ha ingresado a la agenda mundial a través de sus fuerzas en Líbano, Irak y Siria. En Líbano y Siria es Hezbollah, y en Irak es Hashd al-Shaabi. Estas también son fuerzas que luchan en nombre de Irán en la región. ¿Qué trata de lograr Irán con estas fuerzas?

Los esfuerzos de Irán están orientados a prevenir la expansión de la guerra dentro de sus propias fronteras. Por eso, libran una guerra sucia en la región. Las operaciones de Irán en Iraq fueron, en esencia, contra los Estados Unidos e Israel. Quieren completar la línea chiíta a través de Hashd al-Shaabi y Hezbollah, y presionar al bloque chiita contra el bloque sunita. Irán hace que estas fuerzas luchen contra Estados Unidos, Arabia Saudita e Israel en algunos países de la región. En otros, los usa contra los kurdos directa o indirectamente. Irán teme particularmente la fuerza de los kurdos en Siria. No solo Irán, todas las fuerzas que se dedican a la guerra en la región se oponen abierta o encubiertamente al estatus de los kurdos. Quieren implementar sus propios proyectos contra el proyecto de nación democrática de esta manera.

La crisis de Irán, Arabia Saudita y Qatar continúa. ¿Cuál es el motivo de esta crisis y cómo se puede superar?

El equilibrio entre las fuerzas árabes y Irán-Turquía se formó en el orden mundial bipolar en el siglo XX. Ahora este equilibrio está cambiando. Arabia Saudita siempre ha querido tener influencia en la región como una fuerza árabe líder y controlar todos los estados árabes. Egipto, Irak y Siria, que desean convertirse en potencias significativas ocasionalmente, se han debilitado debido a guerras civiles o guerras con otros estados. Y ahora Qatar está siendo disciplinado por la relación con Irán. E Irán quiere evitar que su socio pierda fuerza. Por lo tanto, la guerra que se libra es una lucha de poder entre el frente chiita liderado por Irán y el frente sunnita liderado por Arabia Saudita. La crisis parece que continuará.

Se habla de cooperación entre Irán y Turquía contra ustedes como movimiento. En Asos y otros lugares, ha habido ataques en su contra. ¿Cuál es el propósito de esta cooperación, y cómo será su postura frente a esto?


En el pasado, ha habido varias reuniones entre los dos estados. El jefe de personal iraní Mihemed Baqiri fue a Turquía y realizó visitas. Hubo otras reuniones en Irán. La agenda principal en estas reuniones fueron ataques conjuntos y operaciones contra nuestro movimiento. Otros problemas eran qué posiciones tomarían en Siria y Rojava. Llevaron a cabo 3 ataques aéreos durante ese tiempo. Los ataques fueron el resultado de la cooperación Irán-Turquía. Antes de eso, en 2011, el ataque de Irán contra Qandil también se hizo con una cooperación turco-iraní.

Aunque los ataques fueron en el territorio de Bashûrê, región Federal de Kurdistan bajo el gobierno central iraquí, ni las administraciones de Bashur ni Iraq mostraron ninguna clase de postura. Los aviones de combate turcos y los aviones exploradores iraníes sobrevuelan la zona. La continuación de los ataques conjuntos llevará a Irán más lejos en las arenas movedizas de la región y la puerta que los kurdos abren para la paz puede cerrarse por completo. La crisis y la guerra cada vez más profundas pueden poner a Irán en una posición más difícil.

Como PJAK, no permitiremos ningún ataque contra nuestra gente o el territorio, la guerrilla no los dejará sin respuesta. Nos reservamos nuestro derecho a la defensa y represalia. Pero el enfoque principal para nosotros es la política democrática y la lucha a través de negociaciones. Mientras las circunstancias lo permitan, nuestra insistencia será hacia una solución.

Leggi di più »

Les SDF conquereixen 2 poblacions a Deir ez Zor i inicien l'assalt a Siwedan

Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) encapçalades per milicians de les YPG i YPJ, les principals milícies kurdes de Síria, i del Consell Militar de Deir ez Zor, han expulsat els islamistes d'Abu Haman i Al-Hayyan. Ambdues localitats rurals estan situades al nord-est de Deir ez Zor. Disset membres de l'Estat Islàmic foren abatuts. Hores d'ara les YPG estan assaltant la localitat de Siwedan. Ahir els Estats Units van retirar 400 marines de la zona al considerar que havien acabat la seva tasca en derrotar l'Estat Islàmic.


Leggi di più »

Eleccions avui al Nord de Síria

El procés democràtic continua avui a les urnes. Les regions d'Efrîn, a la Síria Occidental, Jazira/Cizîrê, a l'Oriental i la del riu Éufrates, incloent-hi els cantons de Kobanê i Manbij, escullen avui els i les representants als consells urbans, els de districte i als cantonals. Representants de diversos partits (HDP, PDK, UPK i Gorran) han enviat observadors internacionals per tal de seguir els comicis.

El 22.09.2017 ja es van celebrar les eleccions de comunes als cantons de la Federació Democràtica del Nord de Síria. Avui se celebren les eleccions municipals i dels parlaments cantonals i el procés culminarà el 19.01.2018 amb l'elecció del Congrés Popular Democràtic del Nord de Síria. Podeu seguir l'especial sobre el procés democràtic aquí.






Leggi di più »