divendres, 21 de juliol de 2017

Crida de TAJE a l'acció internacional contra el feminicidi yezidi


El 3 d'agost de 2017, l'agressió genocida de l'anomenat Estat Islàmic (IS) contra els kurds yezidi al nord de l'Iraq Sinjar [Sengal] compleix 3 anys. Els atacs i matances van començar el 3 d'agost 2014, això no solament va donar lloc a una catàstrofe humanitària, sinó que tenia l'objectiu d'eradicar la comunitat religiosa yezidi. L'atac va ser dirigit de forma sistemàtica contra les dones. Per tant, aquest genocidi al mateix temps també representa un feminicidi.

El 3 d'agost de 2014, la comunitat internacional va ser testimoni d'un atac genocida per l'IS amb l'objectiu d'eradicar una de les més antigues comunitats religioses, la yezidi. Després d'estar estacionades a Sinjar, les forces peshmerga del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) s'havien retirat aquell dia sense previ avís i per tant les persones que hi vivien van quedar indefenses. Van començar les matances sistemàtiques de les comunitats yezidi, la violació, la tortura, l'expulsió, l'esclavització de les nenes i les dones i el reclutament forçat de nens com a soldats.

Segons xifres no oficials després dels atacs a Sinjar al voltant de 5 mil dones i nens han estat objecte d'tracta i venda en mercats d'esclaus. Les dones i les nenes van ser venudes no només al nord de l'Iraq i Síria, sinó també d'altres països, com Aràbia Saudita, i des de llavors se les va mantenir com a esclaves sexuals i explotats.


L'ONU ha descrit l'atac de l'IS als Yezidi com genocidi. Per a la comunitat de fe yezidi això significa la matança 74ª de la seva història. Amb aquest genocidi al segle XXI, els yezidi van haver de reconèixer el amarga de la seva existència, la seva fe i la seva llibertat i que la seva protecció només és possible a través de l'auto-determinació, l'autoorganització i auto-defensa. Especialment les dones porten aquest procés d'autoorganització en resposta al genocidi i el feminicidi. Volen ser no només a les víctimes, sinó també determinar el seu destí com un tema per nosaltres mismoa, i organitzar i TAJE a Sinjar i a Europa, com a moviment de dones lliures yezidi.

El perill per a la comunitat de fe yezidi, però, continua. I encara hi ha un sens fi de dones, nens i nenes en les mans d'IS. En aquest context, el feminicidi yezidi continua. La Conferència Internacional de la Dona Yezidi duta terme l'11 i 12 de març 2017 a Bielefeld va apostar per una lluita eficaç a nivell internacional com a instrument essencial per a l'alliberament de les que estan en mans de l'IS. En aquest context, s'ha decidit comprometre 3 d'agost com el dia internacional de la lluita contra el feminicidi.

El femicidi ens afecta a tots. A causa de que l'assassinat sistemàtic de dones a causa del seu gènere és un fenomen global, i també inclou i l'exclusió de les dones, la violència física, psicològica, econòmica i estructural. La violència de gènere posa en perill la vida, la salut i els drets de milers de dones a tot el món. No obstant això, l'autor com en el cas de l'organització terrorista i els seus aliats segueixen en la seva majoria impunes. Perquè a diferència del genocidi, el feminicidi majoritàriament en la legislació nacional i internacional no constitueix una categoria a part. Un genocidi massa sovint pren la forma de feminicidi, com en l'exemple de Sinjar.

Per tant, fem una crida a les dones del món per convertir el 3 d'agost com el Dia Internacional d'Acció contra el feminicidi i destacar aquest dia amb diferents accions sobre la situació de les dones segrestades, esclavitzades i assassinades a Sinjar i l'atenció a tot el món. El moviment de dones kurdes està organitzant diverses accions de protesta en aquest dia al Kurdistan i a l'estranger i parlar en favor de la llibertat de les dones yezidi.

Uneix-te a nosaltres i en contacta amb nosaltres per planificar accions conjuntes i difondre. Organitza les seves pròpies accions en les seves ciutats i països. Documentat les seves accions i envieu-nos les seves fotos i vídeos perquè les difonguem en els mitjans socials 'i les dones yezidi puguin demostrar que les dones del món estan amb elles!

Tevgera Azadiya Jinen Êzidî (TAJE)

Traducció: Cristina Torrent

Contacte: KurdisCat@gmail.com

Annex: Qui són els yezidi ?

Leggi di più »

Llamado de TAJE a la acción internacional contra el feminicidio yezidi

El 3 de agosto de 2017, la agresión genocida del llamado Estado Islámico (IS) contra los kurdos yezidi en el norte de Irak Sinjar [Sengal] cumple 3 años. Los ataques y matanzas comenzaron el 3 de agosto 2014, ello no solamente dio lugar a una catástrofe humanitaria, sino que tenía el objetivo de erradicar la comunidad religiosa yezidi. El ataque fue dirigido de forma sistemática contra las mujeres. Por lo tanto, este genocidio al mismo tiempo también representa un feminicidio.

El 3 de agosto de 2014, la comunidad internacional fue testigo de un ataque genocida por el IS con el objetivo de erradicar una de las más antiguas comunidades religiosas, la yezidi. Después de estar estacionadas en Sinjar, las fuerzas Peshmerga del Partido Democrático del Kurdistán (PDK) se habían retirado ese día sin previo aviso y por lo tanto las personas que vivían allí quedaron indefensas. Comenzaron las matanzas sistemáticas de las comunidades yezidi, la violación, la tortura, la expulsión, la esclavización de las niñas y las mujeres y el reclutamiento forzado de niños como soldados.

Según cifras no oficiales tras los ataques en Sinjar alrededor de 5 mil mujeres y niños han sido objeto de trata y venta en mercados de esclavos. Las mujeres y las niñas fueron vendidas no sólo en el norte de Irak y Siria, sino también de otros países, como Arabia Saudita, y desde entonces se las mantuvo como esclavas sexuales y explotados.

La ONU ha descrito el ataque del IS a los yezidis como genocidio. Para la comunidad de fe yezidi ello significa la matanza 74º de su historia. Con este genocidio en el siglo XXI, los yezidi tuvieron que reconocer lo amarga de su existencia, su fe y su libertad y que su protección sólo es posible a través de la auto-determinación, la auto-organización y auto-defensa. Especialmente las mujeres llevan este proceso de auto-organización en respuesta al genocidio y el feminicidio. Quieren ser no sólo a las víctimas, sino también determinar su destino como un tema por nosotras mismoa, y organizar e  TAJE en Sinjar y en Europa, como movimiento de mujeres libres yezidi.

El peligro para la comunidad de fe yezidi es, sin embargo, continúa. Y todavía hay un sinnúmero de  mujeres, niños y niñas en las manos de IS. En este contexto, el feminicidio yezidi continúa. La Conferencia Internacional de la Mujer Yezidi llevada cabo el 11 y 12 de marzo 2017 en Bielefeld apostó por una lucha eficaz a nivel internacional como instrumento esencial para la liberación de las que están en manos del IS . En este contexto, se ha decidido marcar 3 de agosto como el día internacional de la lucha contra el feminicidio.

El femicidio nos afecta a todos. Debido a que el asesinato sistemático de mujeres a causa de su género es un fenómeno global, y también incluye y la exclusión de las mujeres, la violencia física, psicológica, económica y estructural. La violencia de género pone en peligro la vida, la salud y los derechos de miles de mujeres en todo el mundo. Sin embargo, el autor como en el caso de la organización terrorista y sus aliados siguen en su mayoría impunes. Porque a diferencia del genocidio, el feminicidio en su mayoría en la legislación nacional e internacional no constituye una categoría aparte. Un genocidio demasiado a menudo toma la forma de feminicidio, como en el ejemplo de Sinjar.

Por lo tanto, hacemos un llamado a las mujeres del mundo para convertir el 3 de agosto como el Día Internacional de Acción contra el feminicidio y destacar ese día con diferentes acciones sobre la situación de las mujeres secuestradas, esclavizadas y asesinadas en Sinjar y la atención en todo el mundo. El movimiento de mujeres kurdas está organizando diversas acciones de protesta en este día en el Kurdistán y en el extranjero y hablar en favor de la libertad de las mujeres yezidi.

Únete a nosotras y contáctanos para planificar acciones conjuntas y difundir. Organiza tus propias acciones en tus ciudades y países. Documentado sus acciones y envíanos sus fotos y videos para que las difundamos en los medios sociales ¡y las mujeres yezidi puedan demostrar que las mujeres del mundo están con ellas!

Tevgera Azadîya Jinên Êzidî (TAJE)
Traducción: Cristina Torrent
Contacto: KurdisCat@gmail.com

Leggi di più »

La reanudación del conflicto en el Kurdistán turco ya ha costado unas 3.000 vidas

International Crisis Group ha realizado un exhaustivo, y relativamente neutral, informe sobre la reanudación del conflicto a raíz de la ruptura unilateral por parte del gobierno turco del proceso de paz.

Más muertos que en la última fase del conflicto

Hasta 2.981 personas han muerto en esta fase, un número mucho más alto que en la última reanudación de la guerra (julio 2011 a diciembre de 2012). En aquella etapa murieron cerca de un millar de personas hasta que R.T. Erdogan el 28 de diciembre de 2012 anunció el inicio del "proceso de solución". El propio Erdogan anunciaba la ruptura de la tregua por parte turca, el 24 de julio de 2015. Cuatro días antes un supuesto atentado del Estado Islámico (IS) mataba 33 jóvenes socialistas opositores a Erdogan. Aquella fue la excusa utilizada perl gobierno de Ankara ... aunque IS nunca reivindicó la acción y todo apunta a que fueron los propios servicios secretos de Erdogan quienes la organizaron para tener un pretexto.

La cuadratura del círculo de Erdogan

Este debía servir para reanudar la guerra con el Partiya Karkeren Kurdistan (Partido de los Trabajadores de Kurdistán, PKK) y, a la larga, intervenir en Siria para evitar la unión de los cantones del Kurdistán sirio, afines al PKK. Para lograrlo había que romper la resistencia de parte del estamento militar turco a entrar al lodazal sirio. Para ello Erdogan hizo una purga previa con el pretexto del supuesto golpe de estado del 15 de julio de 2016. Menos de un mes después, el 24 de agosto de 2016, Erdogan entraba a Siria por Jarablus. Cuadratura del círculo.

El conflicto, sin embargo, tiene un coste muy alto para las arcas turcas. El primer ministro turco Binali Yıldırım, anunció una inversión "de desarrollo" para las "provincias del este y el sureste", eufemismo para referirse al Kurdistán del norte. Espera invertir 1.400 millones de dólares (1.240 millones de €).

Las terribles cifras

El coste de vidas, sin embargo, es más alto para la resistencia nacional kurda. Según ICG han muerto 1.378 militantes del PKK o bien organizaciones afines a la resistencia. En diciembre de 2015 murieron 6 miembros del PKK, 13 de enero, en febrero 23 y en marzo 79. Hay que sumar, además, 219 jóvenes kurdos (16 a 35 años) en zonas urbanas. Estos han sido asesinados impunemente por las fuerzas de ocupación turcas o bien en acciones de resistencia sobre todo en los estados de sitio en Sirnak, Sur o Nusaybin (febrero a mayo de 2016). La parte turca también ha sufrido 976 víctimas mortales cifra que Erdogan intenta esconder, por ejemplo, no haciendo públicos los funerales. Los muertos turcos caen en la ignominia. Finalmente hay 408 civiles asesinados en el conflicto, la inmensa mayoría a manos de las fuerzas de Erdogan.

De las ciudades al campo y más extensión de territorio

Si en un primer momento el conflicto se reanudó en zonas urbanas, desde junio del año 2016 ha trasladado el epicentro al Kurdistán rural. El informe destaca también la nueva ofensiva de las alas armadas del PKK (HPG y YJA-Star) contra el AKP, partido islamista conservador de Erdogan, con 7 ataques por sorpresa en zonas urbanas contra dicho partido. Pero el grueso de los ataques de la resistencia, un 60%, son emboscadas con minas o bombas contra las 7.000 tropas auxiliares desplegadas por Erdogan. También contra los guardias civiles armados por Ankara. Entre abril y julio de este año han sido abatidos quince de una fuerza que ya supera los 50.000 miembros a sueldo del gobierno. Erdogan planea reclutar 25.000 más.

Territorialmente, aunque la mitad de los combates se localizaron en las regiones de Hakkari, Şırnak, Mardin y Diyarbakır, ICG destaca que el movimiento kurdo ha ensanchado las zonas de conflicto de forma notable los ocho últimos meses y también a la incursión turca el Kurdistán iraquí. ICG destaca que "la marginalización del movimiento político kurdo legal está legitimizar las vías de respuesta violentas".

Leggi di più »

Golpe de Alemania a Turquía: país "inseguro" para turistas y empresas

El Gobierno alemán pasó hoy a la ofensiva ante Turquía y declaró al país "inseguro" para sus ciudadanos y para los inversores, en una nueva escalada de las tensiones bilaterales precipitada por las "arbitrariedades" de un socio hasta ahora complejo, pero irrenunciable. La detención en Estambul de un grupo de activistas pro derechos humanos -entre ellos, un alemán- y la difusión de una lista de 68 empresas e individuos a los que Turquía atribuye "vínculos con el terrorismo" pusieron fin a la contención mantenida durante meses.
"Alemania no puede garantizar la seguridad de sus ciudadanos ni de los inversores en Turquía", advirtió el ministro alemán de Exteriores, Sigmar Gabriel, quien presentó unas medidas calificadas por la canciller, Angela Merkel, de "necesarias" e "imprescindibles". El caso de Peter Steudtner, un alemán detenido junto a otros nueve activistas el pasado 5 de julio y en prisión desde el martes, muestra que "los ciudadanos alemanes no están a salvo de detenciones arbitrarias", añadió el ministro.

"Nadie puede aconsejar invertir en un país cuando no hay seguridad jurídica", dijo Gabriel, para quien es "descabellado" atribuir vínculos terroristas a miembros de Amnistía Internacional o a empresas, en referencia a una lista en la que aparecían desde grandes grupos como Daimler y BASF a puestos de comida rápida. La consecuencia inmediata fue un endurecimiento de los consejos a los viajeros desde la web del Ministerio alemán de Exteriores, en la que se advierte de las diversas arbitrariedades que se pueden sufrir en Turquía.
En este sentido, se recomienda la máxima prudencia a quien esté en el país "por asuntos privados o por negocios" y se avisa de que, en caso de detención, no siempre es posible brindar la debida asistencia consular. Turquía, país de origen de unos 3,1 millones de ciudadanos residentes en Alemania, es aún el tercer destino vacacional preferido de los alemanes, pese a la caída de reservas derivada de la ola de atentados terroristas.

 La medida es un golpe para el sector turístico, como la advertencia a los inversores lo es para el conjunto del sector empresarial. Alemania tiene inversiones por más de 12.000 millones de euros en Turquía, donde hay 6.000 empresas germanas en activo, y los intercambios comerciales superan los 37.000 millones de euros. El ministro aludió asimismo a la necesidad de revisar las ayudas que recibe Turquía de la UE como candidato a la adhesión, unos 4.450 millones de euros comprometidos hasta 2020, de los que hasta el momento sólo se ha transferido una pequeña parte.


"No podemos continuar como hasta ahora, debemos ser más claros para que Ankara entienda que una política de ese tipo tiene consecuencias", subrayó Gabriel, convencido de que Turquía vulnera los valores europeos y también los de los aliados de la OTAN. "Hemos tenido paciencia", añadió el ministro; "una y otra vez confiamos en un regreso a la sensatez", pero "una y otra vez nos vimos decepcionados", agregó.
La lista de disensos bilaterales es extensa, especialmente desde que el Parlamento alemán condenó en junio del año pasado el genocidio armenio durante el Imperio otomano en 1915, durante la I Guerra Mundial, lo que Ankara recibió como una afrenta. Turquía vetó repetidamente la visita de diputados alemanes a sus soldados de la base turca de Incirlik, hasta que hace un mes el gobierno de Merkel decidió retirarlos.
Alemania tiene inversiones por más de 12.000 millones de euros en Turquía
La situación podría reproducirse con la base de la OTAN de Konya, lo que sería casi insostenible entre socios de la Alianza Atlántica. Hay nueve ciudadanos alemanes encarcelados en Turquía -del total de 22 que han sido detenidos por motivos políticos desde la intentona golpista de hace un año- y Berlín ha tenido que "luchar" para prestarles ayuda consular, recordó Gabriel. El rostro más conocido es el del periodista germano-turco Deniz Yücel, en prisión desde febrero acusado de propaganda terroristas.
Según el semanario "Der Spiegel", cuando hace unas semanas Gabriel viajó a Ankara, el presidente turco, Recep Tayyip Erdogan, le ofreció liberar a Yücel a cambio de que fueran extraditados a Turquía dos exgenerales turcos que han pedido asilo en Alemania tras dejar su país después de la intentona golpista. A las acciones contra activistas o medios en Turquía, se suman las hostilidades personales de Erdogan hacia Merkel, a la que imputó "prácticas nazis" por impedirse los mítines de políticos turcos en territorio alemán.

Leggi di più »

"Nova direcció" del govern alemany cap a Turquia: ni inversions, ni turistes, ni exportacions

El ministre d'Afers Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, va anunciar ahir una sèrie de mesures contra Turquia en resposta a la detenció d'un activista pels drets humans d'origen alemany i cinc companys més, entre els quals es troba la directora d'Amnistia Internacional a Turquia, Idil Esser.
Sigmar Gabriel ha explicat que Alemanya parlarà amb els socis de la Unió Europea sobre les aspiracions de Turquia d'unir-se al bloc i ha deixat clar que Berlín ja no pot garantir la inversió empresarial alemanya a Turquia. Gabriel ha explicat també que no preveu converses amb Turquia sobre l'expansió de la unió duanera amb la UE i ha aconsellat els viatgers alemanys sobre els riscos de visitar el país.

"Necessitem que les nostres polítiques vers Turquia vagin en una nova direcció... No podem continuar com ho hem fet fins ara. Hem de ser més clars del que hem estat fins ara, perquè els responsables d'Ankara entenguin que aquestes polítiques tenen conseqüències", va dir Gabriel als periodistes. El ministre va indicar que aquests nous passos han estat acordat amb la cancellera Angela Merkel.

Segons la ministra d'Economia alemanya, Brigitte Zypries, és molt difícil que les empreses alemanyes realitzin inversions a Turquia sota el clima polític actual del país. "Si les empreses alemanyes respectables són incloses, de sobte, a "llistes negres" i són assenyalades com a partidàries del terrorisme, això suposa un clima que fa que les noves empreses i les inversions a Turquia siguin extremadament difícils", ha indicat Zypries.
La ministra ha afegit: "El govern alemany i jo mateixa defensarem les empreses alemanyes d'acusacions totalment injustificables i incomprensibles, cosa que també s'aplica sobretot als empleats de les empreses alemanyes".
L'associació comercial alemanya BGA ha dit que les exportacions a Turquia cauran significativament si el govern implementa mesures contra Turquia per la seva detenció d'un activista alemany en drets humans.

Leggi di più »

L'agència estatal de notícies turca filtra les suposades bases i contingents dels EUA i França al Nord de Síria

Anadolu és l'agència estatal de notícies turca finançada pel govern d'Erdogan. La informació que ha revelat, de ser certa, és secreta i sensible. "Aquesta informació exposa a riscos inútiles les forces de la coalició (...) ens provoca inquietud que els responsables d'un aliat de l'OTAN posi en risc, voluntàriament, les nostres tropes difonent informació confidencial", ha dit Adrian Rankine-Galloway, com a portaveu del Pentàgon. Galloway ha dit que no saben qui pot haver filtrat informació fet que donaria credibilitat a la mateixa.


Segons Anadolu hi ha 200 militars dels EUA i 75 de l'estat francès al nord de la ciutat d'ar Raqqà, Síria, en una de les 10 bases, concretament la d'Ayn Issa. Dues d'elles, Rimelan i Harab Isk, disposen d'aeroports per a transport d'aviació. Seien aquestes, per exemple, les que van rebre els primers llibres escolars en llengua kurda, editats al veí Kurdistan de l'Iraq i que van arribar per avió. La d'Harab Isk era una base suposada però no se'n sabia l'emplaçament exacte. Es va establir després de la conquesta de la fàbrica de Lafarge, al sud de Kobanê, que va durar dos mesos. A la mateixa Kobanê hi hauria també una base.

Significativament tropes nord-americanes estan acantonades a 3 localitzacions al voltant de Manbij. El fet que l'Estat Islàmic hagi desaparegut d'aquell front i, en canvi, EUA tingui 5 de les 10 bases ñes significatiu. L'única amenaça en aquella zona és precisament la turca mitjançant el propi exèrcit d'Ankara i les seves tropes auxiliars locals que van ser evacuades principalment d'Alep i Idlib.





 

Leggi di più »

dijous, 20 de juliol de 2017

Erdogan multiplica por 5 el presupuesto religioso para las escuelas

El presupuesto de asuntos religiosos para las escuelas estatales era de 680.000 liras turcas en el ejercicio 2016, más de 167.000 €. El presupuesto fue aprobado antes del auto golpe de Erdogan del 15 de julio. Tras él, con el poder en sus manos, el dirigente islamista conservador ha dejado atrás las limitaciones y ha multiplicado por más de cinco dicha cantidad hasta 3.700.000 liras, más de 900.000 euros. Erdogan dirige la política religiosa en Turquía mediante la dirección de asuntos religiosos Diyanet que creó en 2006. Su presupuesto ha tenido un gran crecimiento. Hoy Diyanet emplea a 135.000 personas que vigilan la vida religiosa turca, inclusive en 2012 empezó a emitir con una televisión propia. Emite 24 horas al día. Hoy su presupuesto es de 1.750 millones de euros mucho mayor que el del ministerio de interior e igual al de asuntos exteriores o incluso el estratégico ministerio de energía. Entre las misiones de Diyanet está la de "implementar la inmersión completa de jóvenes y niños en una forma de vida religiosa".

Leggi di più »

El suport de l'Iran als jihadistes salafistes

Durant anys, l'oposició secular a Síria va advertir a la comunitat internacional sobre la connivència del règim d'Assad amb l'Estat Islàmic a l'Iraq i el Llevant, més conegut com a ISIS. Tanmateix, aquestes advertències van caure en orelles sordes.

Al facilitar l'expansió de l'ISIS, que va lluitar contra altres grups armats més que contra les forces sirians, el règim Assad va aconseguir afeblir militarment a l'oposició. Tanmateix, l'objectiu final del règim Assad era desacreditar l'oposició siriana com un soci polític viable per a Occident en la seva recerca del canvi de règim.

L'expansió d'una organització terrorista brutal com ISIS en última instància, va tenir l'efecte d'obligar a Occident, i als Estats Units en particular, a abandonar la política inicial de canvi de règim a Síria.

Actualment hi ha una consciència creixent en alguns sectors occidentals sobre la connivència de Síria amb ISIS. El que menys se sap és que aquesta política es va originar a la República Islàmica de l'Iran. Durant les últimes tres dècades, la República Islàmica de l'Iran ha estat el principal patrocinador dels grups extremistes i terroristes xiïtes i sunnites.

El paper de l'Iran en el suport als grups extremistes i terroristes a l'Orient Mitjà es remunta a principis dels vuitanta. La creació de Hesbol·là libanès és un exemple. Aquest grup xiïta ha dut a terme operacions i assassinats terroristes en nom de l'Iran o en cooperació amb agents iranians.

Atès que el règim iranià és una teocràcia xiïta, s'han ignorat les seves relacions amb grups extremistes i terroristes sunnites, si no es descarten com ideològicament estranyes. Malgrat això, les relacions d'Iran amb grups sunnites com la Jihad Islàmica i Hamàs no han estat en secret.

Però l'Iran també ha mantingut relacions amb Al-Qaida. Per exemple, l'informe de la Comissió bipartidista del 11 de setembre va assenyalar que la relació "entre Al-Qaida i l'Iran va demostrar que les divisions sunnites-xiïtes no eren necessàriament una barrera insuperable per a la cooperació en operacions terroristes".

Mentre que l'Iran va tractar d'ocultar les seves relacions amb Al-Qaida després dels atemptats de l'11 de setembre a Amèrica, al juliol de 2016, el Departament del Tresor dels Estats Units va sancionar a tres operaris d'al-Qaida d'alt nivell que viuen a l'Iran.

Les relacions d'Iran amb Al-Qaida són ben conegudes. No obstant això, molts troben dificultats per a creure que l'Iran té relacions amb o proporciona suport a l'ISIS, que està lluitant ostensiblement a Síria i a l'Iraq.

Les relacions d'Iran amb els jihadistes salafistes es remunten als anys noranta, quan al-Qaida va intentar assolir un lloc a la frontera entre el Kurdistan iraquià i el Kurdistan iranià. Un grup afiliat al-Qaida, Ansar al-Islam, es va establir a la zona i va realitzar atacs terroristes contra el Kurdistan iraquià.

Els jihadistes de l'Orient Mitjà es van unir al grup. El futur dirigent d'Al-Qaida a l'Iraq, Abu Musab al-Zarqawi, estava entre ells. Els peshmerga kurds i les forces de seguretat del Kurdistan iraquià van dirigir-se contra Ansar al-Islam i van impedir que el grup s'expandís.

Els kurds peshmerga i les forces especials nord-americanes van aconseguir finalment destruir les bases del grup l'any 2001. Posteriorment, els líders i membres restants d'Ansar al-Islam van fugir cap a l'Iran.

En nombroses ocasions, hem advertit públicament que l'Iran dóna suport a aquests grups salafistes al Kurdistan.

Els jihadistes salafistes que van fugir del Kurdistan iraquià no només es van donar refugi a l'Iran, sinó que també van rebre camps d'entrenament a la província de Kermanshah.

Es va permetre als jihadistes salafistes participar en propaganda del jihadisme a les mesquites del Kurdistan i Balutxistan. Des de llavors, han estat capaços de reclutar nous membres a l'Iran.

Després de la invasió d'Iraq per part dels Estats Units l'any 2003, els jihadistes salafistes a l'Iran van tornar a l'Iraq i es van dirigir a les forces nord-americanes. A través d'atacs terroristes, també van intentar desestabilitzar el Kurdistan iraquià. Alguns d'ells van anar a l'Afganistan a través d'Iran per dur a terme operacions terroristes contra les forces nord-americanes i afganeses.

L'Iran, l'ex primer ministre iraquià Nouri al-Maliki i el règim Assad van contribuir conjuntament a l'expansió de l'ISIS. Per exemple, el 2013 ISIS va assaltar la presó d'Abu Ghraib sense gaire resistència i va aconseguir alliberar entre 500 i 1.000 jihadistes.

Més tard, tindrien papers importants a les files d'ISIS. De la mateixa manera, ISIS va prendre el control de Mosul sense cap resistència significativa de les forces armades iraquianes.

El govern iraquià sota el-Maliki va ser profundament sectari i va excloure sistemàticament als sunnites, creant així un terreny fèrtil per a l'expansió de grups com l'ISIS.

A Síria, el règim d'Assad va dirigir sistemàticament a tots els altres grups rebels, tot preparant el camí perquè l'ISIS estableixi un control sobre Raqqà, que després esdevingués la capital del seu "califat". Mentre la força aèria d'Assad es dirigia indiscriminadament a un altre territori sota control rebel, Raqqà no era inoportunada.

L'Iran, per la seva banda, des de la dècada de 1990 va proporcionar refugi i campaments d'entrenament per als jihadistes salafistes. L'Iran també va facilitar el seu desplaçament a la frontera amb l'Iraq per provocar estralls al país després de 2003.

Iran ha promogut consistentment el sectarisme a l'Iraq per tal de perpetuar el conflicte xiïta-sunnita. La promoció del sectarisme per l'Iran va ser reforçada pel sectarisme d'Al-Qaida a l'Iraq, el precursor de l'ISIS. Iran i ISIS han estat, per tant, mútuament beneficiosos entre ells.

Gràcies a ISIS, l'Iran va augmentar la seva presència militar i la seva influència política a l'Iraq i Síria. Iran també està utilitzant la guerra contra ISIS per persuadir a Occident per veure'l com una força útil en la lluita contra els jihadistes salafistes.

De fet, l'Iran està menys preocupat per la lluita contra l'ISIS que l'avançdels seus interessos imperialistes a l'Orient Mitjà.

No cal dir que l'Iran s'ha dirigit exclusivament contra els grups d'oposició sirians en lloc d'ISIS. I és al teatre sirià que les forces iranianes han patit fortes pèrdues.

L'Iran està preocupat per la derrota completa de l'ISIS a Iraq i Síria, ja que serveix com a pretext útil per a noves incursions militars iranians en aquests països. L'amenaça d'ISIS i altres grups jihadistes salafistes també té l'avantatge de preocupar Occident amb els símptomes del terrorisme en lloc de les seves causes fonamentals; a saber, la persistència dels règims autoritaris a l'Orient Mitjà. Són aquests règims els que constantment alimenten l'extremisme i el terrorisme.

La promoció del sectarisme i el suport de l'Iran als grups terroristes xiïtes i sunnites per igual ha agreujat el problema. Donat el suport de l'Iran als salafistes jihadistes, ISIS s'ha abstingut de realitzar atacs a l'Iran. Això es contrasta amb les activitats terroristes del grup arreu del món, inclosa Europa.

Els atacs terroristes del 7 de juny a Teheran han aixecat sospites. Iran sempre ha mostrat que els seus serveis de seguretat es troben entre els més competents del món i han estat capaços de frenar els atacs terroristes. Sens dubte, la República Islàmica de l'Iran és, en essència, un estat policial amb estricte control sobre la seva capital.

Tenint en compte aquesta realitat, moltes persones a l'Iran han plantejat qüestions legítimes sobre com els membres de l'ISIS podrien entrar al parlament d'Iran, així com el mausoleu de l'Aiatol·là Khomeini, sense cap obstacle.

El que és més preocupant és que el règim iranià està utilitzant els atacs terroristes del 7 de juny a Teheran per implicar els kurds iranians en ells, així com associar els kurds amb jihadistes salafistes i l'ISIS. Si bé és cert que ISIS, degut en part a la política d'Iran per alimentar els jihadistes salafistes del Kurdistan iranià, va aconseguir reclutar kurds, els kurds que s'han unit a ISIS són pocs en nombre. Més important, els jihadistes salafistes s'oposen a la identitat nacional i les aspiracions del poble kurd com la República Islàmica de l'Iran.

La propaganda iraniana està implicant als kurds en aquests atacs amb l'objectiu de sembrar divisions dins del Kurdistan iranià, ja que tenim una important minoria xiïta. L'Iran també tracta de presentar els kurds com a extremistes sunnites per a privar el moviment nacional kurd de simpatia i suport internacional. El règim iranià també intenta enfrontar el poble persa contra el poble kurd, encenent així el conflicte ètnic.

Nosaltres, del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià, volem demanar a la comunitat internacional que conegui aquestes maquinacions del règim islàmic a Iran. El nostre partit, que és la principal força opositora kurda, des de la seva fundació el 1945 va lluitar per la laïcitat, la igualtat de gènere i la democràcia al costat dels drets nacionals kurds.

Ens oposem fermament al sectarisme i al terrorisme. La identitat nacional kurda, així com les nostres demandes polítiques, giren al voltant del llenguatge, la cultura i l'autodeterminació del Kurdistan a l'Iran.

El nostre partit també es trobava entre les primeres organitzacions kurdes per enviar les seves forces Peshmerga a combatre l'ISIS quan va atacar el Kurdistan iraquià el 2014. Hem fet sacrificis en la guerra contra l'ISIS. De fet, una de les raons per les quals les nostres forces de Peshmerga han tornat a les seves antigues bases a les muntanyes de Qandil és negar un refugi segur per als jihadistes salafistes alimentats per la República Islàmica de l'Iran.

La nostra situació al Kurdistan iranià és diferent en comparació als grups seculars d'oposició a Síria i altres llocs de l'Orient Mitjà, on els islamistes, ja sigui per compte propi o en connivència amb els ajudants estrangers, han aconseguit segrestar les lluites legítimes per la llibertat i la democràcia. Però volem donar a conèixer els últims intents d'Iran d'associar els kurds iranians amb els jihadistes salafistes i l'ISIS.

En el passat hem advertit, tant a través dels canals diplomàtics com a través dels mitjans de comunicació, sobre la relació d'Iran amb els grups jihadistes salafistes del Kurdistan. Seguirem fent-ho.

Mustafa Hijri és el secretari general del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià.


 

Leggi di più »

dimecres, 19 de juliol de 2017

33.074 personas despedidas por Erdogan en el Ministerio de Educación Nacional

33.074 personas han sido despedidas del Ministerio de Educación Nacional (MEB) a través de decretos estatutarios a raíz del intento de golpe de Estado del 15 de julio. Según la agencia estatal Anadolu citando a funcionarios de MEB, 4.756 del personal descargado fueron enviados a prisión.

627 personas despedidas por la acusación de ser  seguidores del clérigo Fethullah Gülen huyeron. 4.513 personas en total fueron suspendidas de sus funciones mediante decretos reglamentarios.
Se detuvo a 339 personas.

Los permisos de trabajo de 22.474 maestros que trabajan en instituciones educativas privadas fueron revocados por las gobernaciones. Se restauraron los permisos de trabajo de 2.182 maestros. EL resto han perdido empleo y quedado marginados asocialmente.

Leggi di più »

Declaració final, íntegra, del seminari sobre el Congrés Nacional del Kurdistan


El país i el poble del Kurdistan ha quedat dividit en quatre parts com a conseqüència dels tractats Sykes-Picot i Lausanne. El poble kurd ha lliurat una contínua lluita per la llibertat des d'aquesta fragmentació fins a l'actualitat. Com a conseqüència d'aquesta lluita, s'han aconseguit grans guanys en totes les parts. La vigent de Tercera Guerra Mundial a l'Orient Mitjà ha creat una oportunitat perquè la nostra gent finalitzi aquests guanys i planteja perills greus.

EL GREU PERILL ÉS LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA

El sistema colonialista que nega i assimila els kurds està experimentant el seu moment més feble des de la seva creació. La majoria de les potències internacionals estan ara a favor de canviar aquest status quo, que també genera més mal que avantatges per a ells. Això representa grans oportunitats perquè els kurds aconsegueixin el seu alliberament. Però, malgrat totes les debilitats i inconsistències, els poders colonialistes s'oposen als kurds per aconseguir un estatus i mostren una gran resistència al canvi a causa d'això. Amb aquesta finalitat, formen aliances anti kurdes i fan grans concessions als poders internacionals a canvi que no siguin partidaris dels kurds. I això suposa un greu perill per als kurds. Les aliances anti kurdes dels colonialistes i les polítiques incongruents dels poders internacionals són perilloses per als kurds. Però el veritable perill dels kurds és la fragmentació política dels propis kurds. Si els kurds poden superar aquesta fragmentació i aconseguir la seva unitat nacional, alhora eliminaran les amenaces i els perills, i aconseguiran l'estat que desitgen en cada part, donant lloc a la seva llibertat.



LES DECISIONS

1- Tots els partits polítics, representants d'institucions i persones  que van participar en el seminari van presentar les seves opinions sobre la necessitat i l'obligació de la unitat nacional, i van expressar la seva voluntat de satisfer totes les responsabilitats que els afecten sobre aquest tema.

2- Tots els participants del taller han arribat a la conclusió que els esforços no haurien de limitar-se al taller de la Unitat Nacional, i que continuaran sense acabar fins que es realitzi el congrés nacional.

3- Prenent lliçons de les deficiències en el mètode en els esforços anteriors, es prenen mesures decidides cap a l'objectiu i s'aconseguirà una àmplia base de discussions i resolucions que s'ha assumit com un mètode.

4- Es va decidir donar un segon pas per debatre els principis i mètodes fonamentals de la Unitat Nacional i aconseguir un resultat després del taller.

5- Els principis i mètodes de la Unitat Nacional són el tema clau per assolir la Unitat Nacional. Per a això, el tema ha de ser discutit per partits polítics i intel·lectuals, escriptors, acadèmics, artistes, acadèmics religiosos, líders d'opinió i dones de la nostra societat d'una manera ràpida però àmplia. Per això, el nostre taller ha decidit dur a terme esforços més rics al Kurdistan del Nord, a Rojava, a Europa, al Kurdistan oriental i al Kurdistan del Sud. Els resultats que sorgeixin de les parts, relatives als principis i mètodes es tractaran en un altre seminari amb la participació de totes parts i Europa i, per tant, es completarà la segona fase.

6- El nostre seminari considera que està ara en un principi en la primera fase perquè totes les parts participin en els esforços de la unitat nacional. A aquest efecte, s'ha decidit continuar amb els esforços perquè totes les parts, ja siguin participantss en la primera fase o no, participin en la segona fase. Els esforços de la unitat nacional es duran a terme fins al final amb l'objectiu d'estar oberts a participar en totes les parts.

7- S'ha decidit que el KNK lideri i organitzi la segona fase. S'ha decidit que el KNK rebrà un ampli suport de diversos cercles a mesura que realitzen aquests esforços en totes les parts.

8- Després d'arribar a un consens sobre els principis i els mètodes a seguir, arribarà el moment de la tercera fase. Abans de llançar aquesta fase, hi haurà com a objectiu establir una comissió per a convocar al Congrés Nacional. Aquest comitè serà, sens dubte, establert amb la participació de representants de tots els partits polítics i d'alguns individus.

9- Com a constituents del seminari, saludem els presos polítics i recolzem la seva lluita. També recolzem la lluita per la llibertat de les dones kurdes. Creiem que totes les parts que van participar en el seminari han de prendre el mètode de diàleg i discussió com a base per al desenvolupament de la democràcia. Tots haurien de participar activament en accions que els kurds prenguin contra el colonialisme a tot arreu.

10- Les visions i propostes de la comissió que formen les dones kurdes per a la unitat nacional s'han d'incorporar als esforços de la Unitat Nacional i les dones han de participar de manera ferma i activa en els esforços de la unitat nacional en el futur.

11- El referèndum al Kurdistan del Sud s'ha de dur a terme amb la participació de tots els poders polítics que hi ha dins dels límits del marc legítim.

12- Els participants del seminari han demanat a partits i poders polítics a l'est (Rojhilat) del Kurdistan que iniciïn un esforç conjunt per aconseguir la llibertat i els drets del poble kurd. No hi ha dubte que els poders kurds s'aproximaran a la lluita per la llibertat i seran un cop per aturar a les execucions, detencions i les polítiques inhumanes i invasores imposades a la població civil, especialment a la República Islàmica de l'Iran.

13- Els participants del taller han assumit l'atac de l'estat turc contra Efrîn i Rojava com un atac contra ells mateixos i n'han demanat suport. Els participants també demanen la reconstrucció de Shengal.

14- El seminari ha posat èmfasi en la necessitat de mantenir els fonaments del respecte als pobles, les religions, les sectes i altres diferències que conviuen els pobles kurds. Considerem que això és el llevat que crearà la societat democràtica, sana i humana / moral, que garantirà una vida amigable i secular.

CONVOCATÒRIA PER A PARTS QUE NO PARTICIPEN EN EL TALLER NACIONAL DE LA UNITAT

No hi ha dubte que les discussions que vam tenir i la resolució a la que vam arribar amb participació de partits polítics, intel·lectuals, escriptors, acadèmics i totes les altres forces socials i persones tenen un significat històric. Tota la nostra societat està seguint aquest esforç amb gran interès. Per a això, en el pròxim període, tots tenim més responsabilitat, per això demanem a tots els grups i persones polítiques i socials que participin fortament en la segona fase dels esforços i que els recolzin. Declarem que aquests esforços estan oberts a la participació de tots fins al final, i convida als partits polítics que no han estat aquí amb nosaltres per participar en els futurs esforços ".

El seminari va realitzar-se a Sulaymaniyya (Kurdistan del Sud), els dies 15 i 16 de juliol de 2017.

Leggi di più »

Nou llibre en rus sobre la revolució de Rojava amb un col·laborador de KurdisCat

Maxim Lebski ha col·laborat amb diversos articles amb KurdisCat i fa anys que preparava l'obra. Amb ell hi ha els Amics de la Revolució Kurda a Rússia. El llibre es titula 'La vida sense un estat: la revolució al Kurdistan' i acaba de ser publicat.

És una obra col·laborativa amb Dimitri Petrov i Dimitri Orest que cerca analitzar diverses perspectives del procés revolucionari de Rojava sense oblidar d'altres parts del Kurdistan. L'economia, la qüestió de gènere i les estructures polítiques són analitzades pels tres autors. El llibre s'ha publicat en rus a principis de juliol.

Alguns articles de Maxim Lebski a KurdisCat:

- ¿Por que los kurdos renuncian a su estado?

- NATO and ultras: The Turkish story



Leggi di più »

Estat Islàmic es replega a Al Mayadin

On s'ha refugiat l'Estat Islàmic? Què en queda del Califat? Quins passos donarà l'IS ara?

Si a Mossul ja no, si a Raqqà ja no, l'S ha decidit amagar-se i protegir-se en la zona de Deir Ezzor, a Síria, on encara domina importants porcions de terreny. Concretament, ha instal·lat el seu nou quarter general Al Mayadin, una localitat a les ribes del riu Eufrates a uns 175 quilòmetres al sud-est de Raqqà i que comptava amb una població de més de 44.000 persones (dades de 2004).

L'elecció d'Al Mayadin té dues explicacions essencials. La primera és que està a prop de jaciments de petroli, dels quals es nodreix el seu contraban de combustible, que compren empreses turques, xineses i russes, però també comerciants locals; es calcula que l'IS ha ingressat entre 365 i 995 milions de dòlars per aquest concepte en els millors anys. La segona, que és avançada d'una llengua de terra que s'introdueix a l'Iraq, més fàcil de controlar per guerrilles islamistes que per un exèrcit regular, en la qual ja tenen una estructura important i es manté encara fort.

Fins allà l'IS s'ha emportat el més important: els seus milicians, els seus caps, les armes i el centre de reclutament i propaganda -també per internet, essencial-. I no ho ha fet de forma precipitada, sinó que les va veure venir i des de l'estiu de 2016 ja ha estat traslladant a poc a poc al seu personal (famílies incloses) i fins i tot ha estat cobrant tots els deutes possibles per tenir liquiditat immediata, indica l'International Center for the Study of Violent Extremism. Tot, concentrat entre Al Mayadin i llogarets pròximes.

Tant el Govern de Bashar al-Assad i els seus aliats russos com la coalició internacional contra l'IS han identificat aquesta ciutat com la nova clau i han intensificat els atacs a Al Mayadin. A Raqqà, a més, encara queda un petit reducte que controla més del 65 % de la ciutat. Les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) lluiten allà des de novembre, amb l'ajuda de la Coalició internacional que comanda Washington. Des de juny el cercle s'ha estret sobre la ciutat vella, tot i que mitjans dels EUA sostenen que l'Estat Islàmic encara té uns 2.500 milicians dins d'ella, difícils de perseguir a la xarxa de passadissos, túnels i viaranys creats en aquests anys i que han d'estar minats de perills.

La seva derrota a Mossul no és la seva derrota a l'Iraq. En absolut. La seva derrota a Mossul no és la seva derrota al país i en el seu passadís amb Síria. És veritat que s'ha quedat sense grans nuclis urbans, amb el que això suposa de població -a la qual esprémer, a la qual servir d'escuts humans-, d'infraestructures i recursos, però segueix tenint el desert, en el qual tan bé es sap moure.

L'IS va perdre Ramadi i Fallujah, un cop que es va entendre com l'inici real de la seva desgràcia a l'Iraq, però avui encara mana a la província d'Al-Anbar, Hawija o Tell Afar. Aquesta última ciutat es troba a mitja hora en cotxe de Mossul i s'ha convertit en el nou mini bastió iraquià dels islamistes, de manera que està sent sistemàticament assetjada per forces de seguretat del Govern de Bagdad i per milícies xiïtes.

Leggi di più »