Les flames que poc a poc es menjaven la planta baixa d’un dels hotels més luxosos de la ciutat kurda de Mahabad, al nord-oest de l’Iran, es deixaven veure entre un mar de fum negre que enfosquia la claror del dia mentre rebia la mirada expectant dels centenars de manifestants que s’havien congregat a la vora de l’edifici. La ciutat, considerada capital de la regió de Rojhilat (Kurdistan Est), s’acabava d’encendre.
Per a trobar el desencadenant de les protestes cal retrocedir al dilluns d’aquesta mateixa setmana, quan Farinaz Khosrowani, una jove d’origen kurd que treballava a l’Hotel Tara, posteriorment cremat, es va suïcidar quan intentava ser violada per un agent de la intel·ligència iraniana, segons explica el portal de notícies Bas News. La noia, de 25 anys, es va treure la vida en saltar des del quart pis de l’edifici.
La difusió dels fets per part d’activistes locals a través de les xarxes socials va permetre que dijous, tal i com informàvem a través de Kurdiscat, “els manifestants s’adrecessin al lloc dels fets”, on haurien començat els “enfrontaments amb la policia”. Ràpidament, explicava Ara News, “centenars de kurds prenien els carrers de Mahabad”, mentre els agents de seguretat intentaven dissoldre’ls amb “gas lacrimogen”, va denunciar Rudaw.
La resposta del règim va ser contundent. “La policia iraniana no es quedarà amb els braços creuats per sempre, de manera que si les protestes segueixen ens llençarem amb força sobre els manifestants”, amenaçava l’oficial de la policia de la regió. En aquesta línia, tampoc les maniobres del govern fonamentalista es van fer esperar: van tallar la llum i el telèfon i van decretar el toc de queda i l’estat d’emergència a la ciutat.
El suïcidi de Farinaz Khosrowani, però, només va ser la gota que va acabar de vessar el got d’un poble kurd que porta més de tres dècades patint l’opressió del règim iranià, explicava Omar Baleki, membre del Partit Democràtic del Kurdistan Iranià (PDKI), a Rudaw. “Aquest incident bé podria convertir-se en una protesta de tot el país”, amenaçava un Baleki que es mostrava molest amb unes forces armades que no haurien de posicionar-se “en contra de la seva gent”.
Ibrahim Asaad, un altre activista de Rojhilat, denunciava a l’Ara News que els atacs “del règim iranià contra els kurds han assolit un nivell insuportable”. “El poble kurd de l’Iran ha estat subjecte a la persecució i la repressió de les autoritats [durant molt de temps], i aquest incident [en relació al suïcidi de Khosrowani], encara que sembli un fet puntual, és un reflex del grau de brutalitat pròpia dels agents de seguretat de la ciutat”, sentenciava Asaad, que es mostrava decidit a continuar amb les protestes.
I és que, lluny de tractar-se d’un cas aïllat, l’articulista Ava Homa s’encarregava dissabte de denunciar que els abusos a les dones són una realitat ben freqüent en una societat tan masclista com la iraniana, on el més habitual és que els casos de violació passin desapercebuts. A més a més, Homa alertava de l’encara major vulnerabilitat que pateixen aquelles dones que, alhora, són kurdes, sunnites o totes dues coses alhora.
La comunitat internacional juga també un paper important en els fets, en aquest cas per omissió. Tal i com apuntava l’activista i advocada iraniana Shadi Sadr al diari Ara pocs dies després del pacte nuclear entre el règim dels aiatol·làs i Occident, “[durant les negociacions] hi va haver una proposta per incloure-hi la qüestió dels drets humans, però l’Iran la va rebutjar”, una declinació que no va impedir a Europa seguir endavant.
“Per afavorir les oportunitats de negoci amb l’Iran tancaran els ulls a tot el que està passant al país”, advertia Sadr, que posava de manifest una “involució en la situació de les dones a l’Iran” que es tradueix en mesures concretes com “deixar de tenir accés als anticonceptius gratuïts” o dificultar la seva incorporació al mercat laboral, amb l’únic objectiu, assegura, de potenciar la natalitat “en un moment en què tots els veïns sunnites estan creixent demogràficament”.
Una situació, per tant, gens esperançadora pel país. Tampoc amb Rouhani.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada