divendres, 10 d’abril del 2015

Rojava: La municipalització de l'economia

A mesura que la revolució a Rojava continua, s'ha discutit molt sobre la naturalesa de la seva economia. Com he escrit anteriorment, Rojava aspira a ser una economia social basada en cooperatives. Durant les últimes setmanes molta gent m'ha preguntat sobre les idees de Murray Bookchin en matèria d'economia: Quins sons els aspectes econòmics del municipalisme llibertari? He elaborat a continuació un resum del seu pensament, basat en fonts adjuntes al final de l'article.
En una economia capitalista, els mitjans de producció –la indústria–, així com la terra, les matèries primeres, els productes elaborats, el capital financer... es concentren en mans privades. L'alternativa és una economia social, en la qual la pertinença d'aquesta propietat –totalment o en part– passi al conjunt de la societat. La intenció és crear una societat alternativa, posar la vida econòmica directament a les mans dels homes i dones que hi estan vitalment involucrats. Un sistema alternatiu que tindria la voluntat i la capacitat de reduir o eliminar la recerca de lucre en favor dels valors, pràctiques i institucions humanístiques. Com va assenyalar Murray Bookchin, una economia social pot prendre diverses formes.
Cooperatives
Les cooperatives són empreses de petita escala posseïdes i gestionades col·lectivament. Poden ser cooperatives de productors, o poden ser empreses col·lectivitzades i autogestionades les advocades pels anarcosindicalistes. Les seves estructures internes prefiguren l'auge del compartir a la resta de la societat.
Als anys 70 molts americans radicals van formar cooperatives, que esperaven que poguessin constituir una alternativa a les grans corporacions, i en última instància substituir-les. Bookchin va celebrar aquest procés, però a mesura que la dècada avançava va veure com més i més d'aquestes unitats econòmiques, un dia radicals, eren absorbides per l'economia capitalista. Mentre l'estructura interna de les cooperatives restava admirable, ell pensava que dins el mercat es tornarien simplement un altre tipus de petita empresa amb els seus propis interessos particulars, competint amb altres empreses, fins i tot amb altres cooperatives.
De fet, durant dos segles les cooperatives massa sovint s'han vist obligades a adaptar-se als dictàmens del mercat, al marge de les intencions dels seus defensors i fundadors. Primer, una cooperativa s'enreda a la xarxa d'intercanvis i contractes típica. Després descobreix que els seus rivals comercials estan oferint els mateixos béns que ella, però a preus més baixos. Com qualsevol empresa veu que si vol mantenir el negoci ha de competir abaixant els preus per guanyar clients. Una manera d'abaixar els preus és créixer, per beneficiar-se de les economies d'escala. Així és com el creixement esdevé necessari per a les cooperatives, és a dir, han de «créixer o morir». Fins i tot la cooperativa més motivada per ideals haurà d'absorbir o malvendre els seus competidors, o tancar. És a dir, haurà de buscar el lucre a expenses dels valors humans. Els imperatius de la competició transformen progressivament la cooperativa en una empresa capitalista, encara que sigui una posseïda i gestionada col·lectivament. Malgrat que la cooperació és una part necessària d'una economia alternativa, les cooperatives per si mateixes són insuficients per desafiar el sistema capitalista.
De fet, va argumentar Bookchin, qualsevol unitat econòmica privada, sigui gestionada cooperativament o per executius, sigui posseïda pels treballadors o per accionistes, és susceptible de ser assimilada, els hi agradi als seus membres o no. Mentre existeixi el capitalisme, la competició exigirà a les empreses que hi siguin dins buscar la reducció de costos (incloent-hi el cost del treball), mercats més grans i avantatges sobre els seus rivals, per tal de maximitzar els seus beneficis.  Tendiran cada vegada a valorar més els éssers humans pels seus nivells de productivitat i consum més que per qualsevol altre criteri.



Propietat pública
En una economia realment socialitzada i alternativa, doncs, la recerca de lucre hauria d'estar restringida o, millor, eliminada. Ja que les unitats econòmiques són incapaces de restringir la seva pròpia recerca de lucre des de dins, han d'estar subjectes a les restriccions des de fora. Així, per evitar la seva assimilació, les unitats econòmiques alternatives han d'existir en un context social que talli la seva recerca de profit externament. Han d'estar inserides en una comunitat més gran que tingui el poder no només de frenar la recerca de lucre no només d'una empresa en particular sinó de controlar tota la vida econòmica en general. Cap context en el qual al capitalisme li sigui permès existir podrà aturar amb èxit la recerca de profit. Els imperatius expansionistes del capitalisme sempre intentaran superar els controls externs, sempre competiran, sempre pressionaran per expandir-se.
Una societat així ha de «posseir» ella mateixa les unitats econòmiques. És a dir, la propietat socialment significativa –els mitjans de producció– han d'estar sota control públic o, en la mesura que la propietat encara existeixi, propietat pública.
La noció de propietat pública no és molt ben vista avui en dia, ja que la seva forma més familiar és el socialisme d'Estat, exemplificat per la Unió Soviètica. L'Estat-nació expropia la propietat privada i n'esdevé el propietari. La propietat estatal, no obstant això, ha portat a la tirania, la mala gestió, la corrupció... a tot menys a una economia cooperativa i del compartir.
La noció de «propietat pública» implica la propietat del poble, de manera que la propietat estatal no és pública al ser l'Estat una estructura d'elit aixecada sobre el poble. La nacionalització de la propietat no dóna a la gent el control sobre la vida econòmica; només reforça el poder estatal amb poder econòmic. L'Estat soviètic va prendre els mitjans de producció i els va utilitzar per enfortir el seu poder, deixant intactes les estructures jeràrquiques d'autoritat. La major part de la gent tenia poc o res a dir sobre la presa de decisions de la seva vida econòmica.
Municipalització
La propietat realment pública ha de ser la propietat de la mateixa gent.
Això és precisament el que Bookchin proposava com a alternativa: una veritable forma de propietat pública. L'economia no es posseeix privadament, ni es fragmenta en petits col·lectius, ni es nacionalitza. En comptes d'això, es municipalitza, se situa sota la propietat i control comunitaris.
La municipalització de l'economia significa la propietat i la gestió d'aquesta en mans de la ciutadania. La propietat s'expropiaria de les classes posseïdores per part de les assemblees i confederacions ciutadanes (actuant com a poder dual) i es posaria en mans de la comunitat, per ser utilitzada en benefici de tothom. Els ciutadans esdevindrien els «propietaris» col·lectius dels recursos econòmics de la seva comunitat.
Els ciutadans formularien i aprovarien les polítiques econòmiques de la comunitat. Prendrien decisions sobre la vida econòmica al marge de les seves ocupacions o llocs de treball. Els qui treballessin en una fàbrica no participarien en la formulació de polítiques per a aquella fàbrica sinó per a totes les altres, així com per als centres agrícoles. Participarien en la presa de decisions no com a treballadors, pagesos, tècnics, enginyers o professionals, sinó com a ciutadans. Les seves decisions no s'orientarien segons les necessitats d'una empresa, ocupació o gremi concret,  sinó per les del conjunt de la comunitat.
Les assemblees determinarien racional i moralment els nivells de necessitats. Distribuirien els mitjans materials per a la vida seguint la màxima dels primers moviments comunistes, «de cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats». D'aquesta manera tothom a la comunitat tindria accés als mitjans per a la vida, al marge del treball que ell o ella fos capaç d'aportar.
Les assemblees ciutadanes, va escriure Bookchin, assegurarien conscientment que les empreses individuals no competissin les unes amb les altres; enlloc d'això, totes les entitats econòmiques haurien d'adherir-se als principis ètics de cooperar i compartir.
En àrees geogràfiques majors, les assemblees prendrien decisions econòmiques a través de confederacions. La riquesa expropiada a les classes propietàries es redistribuiria no només entre un municipi sinó entre tots els de la regió. Si un municipi intentés enriquir-se a expenses dels altres, la resta a la confederació tindrien el dret d'aturar-lo. A través de la politització de l'economia s'estendria l'economia moral a una escala regional major.
Com va dir Bookchin, en una economia municipalitzada «l'economia deixa de ser només economia en el sentit estricte de la paraula, ja sigui com a "negoci", mercat, capitalisme o "empreses controlades pels treballadors". Esdevindria una economia realment política, una economia de la polis o la comuna.» Esdevindria una economia moral, guiada per principis racionals i ecològics. Una ètica de la responsabilitat pública evitaria una malbaratadora, exclusiva i irresponsable adquisició dels béns, així com la destrucció ecològica i les violacions dels drets humans. Les nocions clàssiques de límits i balanç substituirien l'imperatiu capitalista d'expansió i competició a la recerca del lucre. La comunitat no valoraria les persones pels seus nivells de producció i consum, sinó per les seves contribucions positives a la vida de la comunitat.
- - -
Per llegir més sobre economia municipalitzada, consulteu aquestes fonts:
  • Murray Bookchin, “Municipalization: Community Ownership of the Economy,” Green Perspectives #2 (1986).
  • Murray Bookchin, The Rise of Urbanization and Decline of Citizenship (San Francisco: Sierra Club Books, 1987), pàgines 260-65 (aquest llibre va ser republicat posteriorment sota els títols de Urbanization Against Cities i Urbanization Without Cities).
  • Janet Biehl, Las políticas de la ecología social: municipalismo libertario (1998), capítol 12.
Municipalization of Economy, article de Janet Biehl publicat en anglès l'1 d'abril de 2015 al seu bloc Ecology or Catastrophe. Traducció al català no professional. Traducció de Joan Enciam a la Cooperativa Integral Catalana.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada