diumenge, 12 d’octubre del 2014

El clam per Kobane ressona a Barcelona

Ja fa temps que arreu d’Europa es realitzen manifestacions per denunciar la dramàtica situació del poble kurd, el qual, a banda de patir una salvatge opressió a mans dels Estats en què es troba dividit, ara ha de fer front a l’amenaça de l’Estat Islàmic, titllada de “feixista” pel Partit dels Treballadors del Kurdistan. A Catalunya, sempre tan solidaris amb les causes dels pobles oprimits, hem badat força en aquest afer, tot i que també és cert que aquí, a diferència d’Alemanya i el Regne Unit, no comptem amb una comunitat kurda tan nombrosa. Avui, però, la Plaça Catalunya de Barcelona s’ha tenyit de verd, blanc, roig i groc en solidaritat amb Kobane. No érem ni de bon tros el mateix nombre de gent que d’altres manifestacions internacionalistes, com ara les propalestines, han aconseguit aplegar. El que sí que puc dir és que, malgrat això, ens hem fet sentir.

A part del Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan (@KurdisCat), que ha dut a terme una brillant tasca tot donant a conèixer a través de les xarxes socials la situació d’aquest poble oprimit, la concentració comptava amb el suport de l’Esquerra Independentista, ERC, Iniciativa i nombroses organitzacions vinculades al sindicalisme, al moviment feminista o al moviment llibertari. La causa del poble kurd ha aconseguit reunir, en un mateix espai, anarquistes i militants d’Estat Català. Tots plegats ens hem desplaçat cap al consolat de Turquia, on s’han llegit diversos manifestos denunciant la precària situació a què s’enfronta Kobane, l’opressió nacional que practica el govern d’Ankara i el fanatisme de l’Estat Islàmic, alimentat pels EUA i la resta de potències occidentals al llarg dels mesos en què s’ha desenvolupat la guerra civil siriana.

La veritat és que, per una banda, ha estat decebedor constatar que la problemàtica kurda no gaudeix del mateix ressò que la de Palestina, la del Tibet o la del Sàhara Occidental, quelcom que obeeix al buit mediàtic que molt sovint els mitjans han dedicat a aquest poble, i que ara sembla esmenar-se un xic a causa dels esdeveniments militars que estan tenint lloc a la zona. Per l’altra, però, em sento satisfet pel bon ambient de germanor i combativitat que es respirava a la concentració, on dues nacions sense Estat han cridat plegades contra la tirania. Tinc la certesa que a les properes mobilitzacions serem més gent, però cal seguir treballant diàriament per explicar a milions de catalans el càstig col·lectiu que està rebent la mil·lenària nació kurda. Exercim com a altaveu d’aquelles milicianes amenaçades pels integristes, d’aquells ancians obligats a abandonar els seus poblats, d’aquells nens que des del seu exili a Europa es pregunten cada nit si la seva casa romandrà dempeus l’endemà al matí o si es veurà reduïda a cendres pel foc dels soldats turcs. Potser no és gaire cosa, però pitjor és res.

Gorka Azkoyen

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada